dimarts, 1 de juliol del 2014

Les lletres m’acompanyen


Els meus plors i a vegades els meus riures, no sé si son sincers
Plorar em fa bé
Riure se’m fa estrany
L’espectre de la nocturnitat es cruel
De vegades m’encallo i caic
Em torno ha aixecar i segueixo el camí marcat
Faig la meva feina
Però encara em manca l’alegria
M’hi esforço
Obro els ulls i miro el mar
Escolto el cant dels ocells
I cuso...
I escric...
I llegeixo...
I penso...
I camino...
I descanso...
I quan em manquen les forces...
torno a començar.


Roser juny 2014





Mussol fet amb feltre. Els patrons els vaig comprar a Sitges


Davantal que he fet amb la part del darrera d'uns texans