GROG
Un silènci
feixuc omple la platge solitària
Onades
tranquil·les pentinen la sorra
els
arbres sense fulles han perdut la seva ombra
El sol
tardorenc escalfa cossos abrigats.
Vespres
opacs mancats de carícies
Nits
llargues amb moltes preguntes
Desar
instants per tornar a fer camins
curulls
de foscúries i pensaments.
Roser
octubre 2014
