divendres, 5 de desembre del 2014

Un coixi que feia temps tenia per acabar

dijous, 4 de desembre del 2014


Dos individuals molt nadalencs
Un agafador que he fet per fer un regalet a una amiga

dissabte, 8 de novembre del 2014

GROG
Un silènci feixuc omple la platge  solitària
Onades tranquil·les pentinen la sorra
els arbres sense fulles han perdut la seva ombra
El sol tardorenc escalfa cossos abrigats.

Vespres opacs mancats de carícies
Nits llargues amb moltes preguntes
Desar instants per tornar a fer camins
curulls de foscúries i pensaments.


Roser octubre 2014

divendres, 26 de setembre del 2014

Colxa pel meu nét Quim


La colxa amb dos coixins

diumenge, 7 de setembre del 2014




         Viviré despacio

         el viaje de la vida

         que no tiene retorno


        Roser gener 2012
                   

     Vindràs?

     Ho hauré d’esperar

     Que les tenebres de la nit

     M’enfonsin en la meva soledat.


    Roser gener 2013
la lluna d'avui des de la terrassa de casa

dijous, 10 de juliol del 2014

diumenge, 6 de juliol del 2014




A Rosamar, ahir el mar estava molt esverat

dimarts, 1 de juliol del 2014

Les lletres m’acompanyen


Els meus plors i a vegades els meus riures, no sé si son sincers
Plorar em fa bé
Riure se’m fa estrany
L’espectre de la nocturnitat es cruel
De vegades m’encallo i caic
Em torno ha aixecar i segueixo el camí marcat
Faig la meva feina
Però encara em manca l’alegria
M’hi esforço
Obro els ulls i miro el mar
Escolto el cant dels ocells
I cuso...
I escric...
I llegeixo...
I penso...
I camino...
I descanso...
I quan em manquen les forces...
torno a començar.


Roser juny 2014





Mussol fet amb feltre. Els patrons els vaig comprar a Sitges


Davantal que he fet amb la part del darrera d'uns texans


dilluns, 2 de juny del 2014

Moltes gràcies per totes les paraules de consol que he rebut.

Una abraçada

dilluns, 26 de maig del 2014


Ahir al matí va morir el meu marit

Aquest poema de Martí Pol a la seva memòria


I a poc a poc esdevindras tan nostra
que no caldra ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seras
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-ho ni pensar-ho

dijous, 8 de maig del 2014


La darrera colxa que he fet amb les robes que vaig comprar quan vaig visitar els Amish