Un coixi que feia temps tenia per acabar

Dos individuals molt nadalencs

Un agafador que he fet per fer un regalet a una amiga

GROG

Un silènci feixuc omple la platge  solitària

Onades tranquil·les pentinen la sorra

els arbres sense fulles han perdut la seva ombra

El sol tardorenc escalfa cossos abrigats.

Vespres opacs mancats de carícies

Nits llargues amb moltes preguntes

Desar instants per tornar a fer camins

curulls de foscúries i pensaments.

Roser octubre 2014

Colxa pel meu nét Quim

La colxa amb dos coixins

         Viviré despacio

         el viaje de la vida

         que no tiene retorno

        Roser gener 2012

                   

     Vindràs?

     Ho hauré d’esperar

     Que les tenebres de la nit

     M’enfonsin en la meva soledat.

    Roser gener 2013

la lluna d'avui des de la terrassa de casa

decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més): de la sobrassada: sabor Balear a la enèssima potència

decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més): de la sobrassada: sabor Balear a la enèssima potència

A Rosamar, ahir el mar estava molt esverat

Les lletres m’acompanyen

Els meus plors i a vegades els meus riures, no sé si son sincers

Plorar em fa bé

Riure se’m fa estrany

L’espectre de la nocturnitat es cruel

De vegades m’encallo i caic

Em torno ha aixecar i segueixo el camí marcat

Faig la meva feina

Però encara em manca l’alegria

M’hi esforço

Obro els ulls i miro el mar

Escolto el cant dels ocells

I cuso...

I escric...

I llegeixo...

I penso...

I camino...

I descanso...

I quan em manquen les forces...

torno a començar.

Roser juny 2014

Mussol fet amb feltre. Els patrons els vaig comprar a Sitges

Davantal que he fet amb la part del darrera d'uns texans

Moltes gràcies per totes les paraules de consol que he rebut.

Una abraçada

Ahir al matí va morir el meu marit

Aquest poema de Martí Pol a la seva memòria


I a poc a poc esdevindras tan nostra
que no caldra ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seras
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-ho ni pensar-ho

La darrera colxa que he fet amb les robes que vaig comprar quan vaig visitar els Amish