TEMPS
Vull
acomiadar el teu record
I
desar tots els instants
Vull
deixar de cridar el teu nom
I
caminar endavant
Vull
esborrar els teus petons
Sense
buscar cap excusa.
Cauré
i em tornaré a aixecar
Faré
meva la derrota
I
mantindré l’esperança
de
que torni el teu desig
I em
tornis a omplir de tendresa.
Les
teves empremtes han quedat sobre la meva pell i no soc capaç d’esborrar-les. El
temps m’abraça i m’ofega, sento que estic somniant i que no em puc despertar.
Roser
febrer 2013
1 comentari:
Roser, que bonic! És un do poder expresar tant de sentiment amb tan poques paraules!
Publica un comentari a l'entrada