dilluns, 26 de maig del 2014


Ahir al matí va morir el meu marit

Aquest poema de Martí Pol a la seva memòria


I a poc a poc esdevindras tan nostra
que no caldra ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seras
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-ho ni pensar-ho

6 comentaris:

Silvia LGD (Little Green Doll) ha dit...

Roser, ho sento moltíssim. T'envio una abraçada molt forta en aquests moments tan difícils. Un petó.

Sílvia ha dit...

És un poema preciós i sincer aquest de Martí i Pol. Jo també t'envio una forta abraçada!

lenyadora ha dit...

ho sento molt ,Roser.
un a abraçada

agullainquieta ha dit...

Oh, Roser, ho sento moltíssim. Voldria trobar paraules de consol, però en moments així, mai són suficients.
Una abraçada molt forta!

Rosana ha dit...

Lo siento mucho, Roser, un fuerte abrazo.

puntadas de una peregrina ha dit...

Una abraçada enorme Roser.