Les lletres m’acompanyen

Els meus plors i a vegades els meus riures, no sé si son sincers

Plorar em fa bé

Riure se’m fa estrany

L’espectre de la nocturnitat es cruel

De vegades m’encallo i caic

Em torno ha aixecar i segueixo el camí marcat

Faig la meva feina

Però encara em manca l’alegria

M’hi esforço

Obro els ulls i miro el mar

Escolto el cant dels ocells

I cuso...

I escric...

I llegeixo...

I penso...

I camino...

I descanso...

I quan em manquen les forces...

torno a començar.

Roser juny 2014