Ahir al matí va morir el meu marit
Aquest poema de Martí Pol a la seva memòria
I a poc a poc esdevindras tan nostra
que no caldra ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seras
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-ho ni pensar-ho
6 comentaris:
Roser, ho sento moltíssim. T'envio una abraçada molt forta en aquests moments tan difícils. Un petó.
És un poema preciós i sincer aquest de Martí i Pol. Jo també t'envio una forta abraçada!
ho sento molt ,Roser.
un a abraçada
Oh, Roser, ho sento moltíssim. Voldria trobar paraules de consol, però en moments així, mai són suficients.
Una abraçada molt forta!
Lo siento mucho, Roser, un fuerte abrazo.
Una abraçada enorme Roser.
Publica un comentari a l'entrada